Txetxènia a Catalunya

Aquests dies hem rebut a casa nostra la Larissa Dubaeva, nascuda a Grozny ara fa 21 anys.

Actualment , convidada per l’ONG ÉTUDES SANS FRONTIERES viu a Paris on esta acabant els seus estudis de ciències polítiques. La Larissa amb una xerrera impressionant ens explicava coses del seu país, de la situació actual a Txetxènia i hem volgut compartir-ho una mica amb els que no l’heu conegut.

Larissa

Així doncs ens explicava que la darrera vegada que ha pogut parlar amb Grozny ha estat per saber la darrera gracieta de la policía d’allà, dirigida per l’actual president de Txètxènia, el pro-rus Ramzan Kadirov. La cosa consisteix en que quan la policía veu noies o dones pel carrer sense dur el mocador al cap, o amb faldilles massa “atrevides” els disparen trets amb bales de goma i plenes de pintura. Aquesta munició causa ferides molt lleus, però embruta els vestits i en fa impossible la neteja.

Aquesta manera d’islamització de la població és la més intel.ligent que han trobat des del govern actual de Txetxènia, tot demostrant així el seu “alt” nivell intel.lectual.

Preguntant-li sobre la reconstrucció del país, la Larissa ens explicava que a Grozny és brutal.

L’aeroport, autopistes, carrers, edificis… Tot ben reconstruït amb subvencions atorgades segons es diu a empreses propietat del mateix president del govern.

Aixi doncs hi ha dues poblacions totalment reconstruïdes: Grozny, la capital, i la localitat de Hosiyourte, lloc de neixement del mateix president del país.

La resta són runes. Preguntant-li per la seva familia la Larissa es mostrava una mica més curta en paraules. No en va amb només 21 anys d’edat ja ha superat dues guerres, les quals van portar a l’extermini de tots els homes d’entre 10 i 35 anys. Malgrat tot ens explicava amb fermesa com des dels 15 anys d’edat tothom va agafar les armes per defensar Grozny dels atacs russos.

La Larissa però ens expressava la seva determinació a dedicar-se a la política amb totes les seves forces,-una decisió novedosa per aquells verals per la seva condició de dona- amb una idea principal al cap, la independencia de Txetxènia del monstre rus.

Ens explicava igualment com li va cridar l’atenció passejar pels carrers de Barcelona i veure sovint balcons guarnits amb la senyera estelada. Li agradava veure que encara hi ha joves amb idees, que volen anar una mica més enllà de la frivolitat majoritària del dia a dia, de pensar en el cap de setmana com a objectiu gairebé únic.

Abans d’acomiadar-nos li hem deixat escoltar amb uns auriculars la cançó SOTA LA LLUNA DE GROZNY que desde TRENKALÒS estem a punt d’editar. Era impressionant veure aquella noia d’aspecte fràgil però practicant de boxa escoltar la nostra cançó amb els ulls tancats, amb les mans damunt els auriculars, com si no vulgués sentir res més.

I es que els txetxens no ploren. Només tanquen els ulls una estona.

En obrir-los ens va demanar la cançó i ens va prometre que la sentirien tots els refugiats txetxens de França. Després ens va dir que se sentía impressionada per tot el que ha fet TRENKALÒS i ens va qualificar d’imaginatius, i va dir que volia formar part d’una associació com la nostra.

Abans de marxar li hem demant si podiem anomenar-la pel nom a la nostra web, conscients dels perills que corre la seva familia, una de les més amenaçades de Grozny.

Sense pensar-ho ni un moment ha respost afirmativament. Ha dit que ja sap el que li pot passar, que li han aconsellat que no ho faci, però que no es pensa amagar de res.

Una abraçada amb un comic sota el braç com a comiat i un nus a la gola.

Gràcies Larissa!! I torna aviat o ens emprenyarem!!